Quan mengem aliments molt ensucrats o fets amb farines refinades (pa blanc, brioixeria, galetes, pastissos, xocolata, llaminadures…), el sucre (glucosa) arriba ràpidament a la sang. El pàncrees respon alliberant molta insulina, que és l’hormona encarregada de baixar aquest excés de sucre a la sang, perquè si hi ha massa sucre circulant, pot fer mal a les artèries.

Però la insulina no només redueix el sucre que circula per la sang, també li diu al cos,  “guarda aquest excés com a greix!”. Així, mentre hi hagi insulina circulant, el cos no consumirà greix sinó que el guardarà en el fetge i en els músculs.

I aquí ve la part “viciosa”. Després d’alliberar tanta insulina, el sucre a la sang baixa ràpidament, i de seguida tornes a sentir gana. El cos busca més sucre de forma ràpida i per obtenir-lo ràpidament l’ha d’anar a buscar en les farines refinades, i el cicle es repeteix una vegada i una altra. Això el que acaba provocant amb el temps és que anem augmentant de pes.

La clau per trencar aquest cicle no és menjar menys calories, sinó mantenir el sucre en sang estable. I com ho pots fer?

• Reduint els aliments que contenen sucres simples 
• Afegint proteïnes i greixos saludables per donar energia més estable. 
• Menjar aliments amb més fibra per fer més lenta l’absorció del sucre.

Així veiem que no totes les calories són iguals: 300 calories de sucre actuen completament diferent dins del cos que 300 calories de proteïnes o greixos saludables. El veritable protagonista d’aquest procés és la insulina.

Per combatre la gana constant i l’excés de pes, no ens hem de fixar només en comptar calories, sinó en com el cos processa els aliments i com afecta la insulina.